dijous, 6 de maig de 2010

Carretera de les Costes del Garraf

Cada diumenge d’agost era el mateix: ens oblidàvem del soroll i dels treballadors de les fàbriques i baixàvem al Garraf a passar el dia a la platja.
No era fins que sortíem de l'aigua i notàvem la sorra calenta als peus que se’ns acudia l’inici irreparable del capvespre i la imminent necessitat de la tornada. Desparàvem en veu baixa els banyadors, els entrepans i les estovalles, i ens recollíem els llavis i les pells bullents, les esquenes i les galtes salades.

Baixàvem la lona de l’Hispano Suiza del pare i, absorts, engolíem aire i carretera fins que arribàvem a casa. Respiràvem una olor neumàtica, punyent, que se’ns escolava gola avall i ens mig ennuegava. Una olor que tenia un deix de desfet, de violent, una olor una mica com plastificada. Com d’oli bullent, com de goma cremada. Una olor que, més enllà d’allò absolutament desagradable, ens feia sentir vius i ens retornava, mica en mica, les ganes.

Descripció de l'olor

Efectes: penetrant, desagradable, embolcallant i persistent al contacte i a l'ambient, contaminant.

Descriptors: acrílic, oliós, químic, orgànic, gomós, sulfurós, cresòlic.

Grups mol.leculars: butadiè (gomós), butiltoluè, heptà, hexà, octà (gasolina), cresols, naftalè (quitrà).

No response to “Carretera de les Costes del Garraf”

Leave a reply