dilluns, 31 de maig de 2010

Pólvora de Patum

Sembla mentida com, abans de sortir de casa, ens sentim incòmodes amb les samarretes i els texans de cada any. Com ens intranquil·litza la idea de posar-nos les sabates velles, de no trobar el mocador de sempre o aquell barret foradat. Sembla mentida com la impaciència ens rosega per dintre des de fa setmanes i com el neguit ens crema la pell des de principis de maig.
El nus a la gola, el mal a l’estómac de la nit abans. La remor de veus que, mica en mica, es van amuntegant a la plaça; el carrer Major, que aquesta primera vegada sempre es fa molt més llarg. Arribar, de nou, a sota la barana i sentir-me feliç d’haver tornat a guanyar la difícil batalla: hem superat un altre any.

Sembla mentida l’olor calenta de la pólvora, l’escalfor que desprèn el cartró cremat. L’olor metàl·lica dels fuets en el seu punt més àlgid, l’olor de foc, de fum nacrat. L’olor insòlita del sofre, de la llum momentània i del carbó vegetal. Sembla mentida el mirar-vos i saber que, com jo, esteu desesperadament impacients, que el cor us batega amb força, que resteu immòbils, callats, meticulosament expectants. Sembla mentida però és, potser, la veritat més real que ens hagi sobreviscut mai.

I comença l’ebullició i el mirar-nos els uns als altres, incrèduls. Com si no sabéssim acceptar la impossibilitat de la grandesa que en aquests moments assoleixen les nostres vides. Com si fos la primera vegada que ens retrobéssim. Inesgotables, eterns, titànics. Una mica com els gegants. Mirar-nos els uns als altres, contents, assegurar-nos que portem els cordons ben nusats. Mirar-nos les cares i veure’ns els ulls plens d’espurnes, de força, de llàgrimes toves. Veure’ns plens de la dolça incontinència que ens produeix aquesta mena de joia i de felicitat.

Tancar els ulls, alçar el cap i pensar-nos per última vegada en tercera persona. Respirar el soroll esmorteït i sord de la plaça just tres segons abans de les vuit del vespre, oblidar qualsevol indici de descans. Fondre’s només d’imaginar l’estona de viure absorts el primer salt. Que, per fi, els genolls ens tremolin amb força només d’intuir el primer cop del Tabal.

Descripció de l'olor

Efectes: fort i peristent en l'ambient, peculiar.

Descriptors: metàl·lic, cremat, molt asofrat, cartró, fumat.

Grups mol.leculars: sofre, nitrat potàssic.

divendres, 21 de maig de 2010

Horts per habitar les perifèries

Al principi, quan hi arribo la llum avorreix: és apagada, tènue. Però al llarg del matí el sol s’evidencia i em va escalfant, a estones, la pell.

Als marges, en comptes de l’olor freda dels tomàquets, s’hi ensumen trossos de fang negre barrejat amb olis bullents, i el verd potent de les fulles de la figuera contrasta amb l’aigua bruta de la sèquia, amb el riu claveguera, amb els sacs de brossa abandonada. En general, però, s’hi respira una olor humida barrejada de terra, de ceba i de ciment.

Darrerament, als matins, quan surto de casa per anar-hi, encara fa una mica de fred. Res comparat amb els calfreds espàsmics que m’agafaven a finals de desembre, però mentre camino encara tremolo durant una estona a sota del jersei.

Sempre puntual, a quarts de nou enfilo les escales del pont que travessa l’autopista i dedico l’estona que dura el trajecte a esquivar els estudiants que fan tard a classe. Esquivo les bicicletes i les bosses de plàstic. Caminar pel pont com penjar, fràgil, d’un fil ingràvid. Saccejats per les envestides impetuoses de l’últim vent de l’hivern.

Mentrestant, a la carretera, només el soroll circular dels motors. I els cotxes passant a bafarades, com si algú obrís la finestra d’una revolada, amb un cop d’aire sec. A la meitat ja comencen les males herbes i, després, el rodolar hiperbòlic del riu.

Al costat del Ripoll és on hi ha les nostres engrunes de terra, plenes de matins, d’albergínies. D’oblit. Aquí és on s’ubica el meu particular exili d’introspecció ineludible, la meva piscina de sorra, el meu gran desert. És com un parèntesis de la vida escombraria, és un espai vulnerable que regenera vida del no-res. Un buit cerebral de la ciutat que contrasta silenciosament amb la roba estesa, un oasi sec que divergeix de la ostentació consumista dels aparadors de Cerdanyola, que s’obvia amb les antenes parabòliques i les xemeneies de Ripollet.

Descripció de l'olor

Efectes: humit, fresc, mineral.

Descriptors: verd, vegetal, herbàci, terròs, argilòs, orgànic.

Grups mol.leculars: hexílic, hexenol, galbanum.

dijous, 13 de maig de 2010

Dolçors de passejades nocturnes

Camino a marxes forçades per les voreres, fins que arriba l’última cantonada abans de casa i els conductes de ventilació del forn em paralitzen els ulls i les galtes amb una gran bafarada d’aire calent. Aleshores és inevitable no reduir la marxa a mode passejada i atipar-se instintivament de l'olor calenta i edulcorada dels croissants acabats de fer.

És inevitable no aturar-se una estona al davant de la porta i assaborir introspectivament les ensaïmades. És inevitable aquesta olor facilíssima de les barres de pa i la dolça frustració de trobar-hi sempre un impossible final. És inevitable aquesta subtilesa olfactiva, lleugera i tranquil·la, que desprenen els forns de pa abans de fer-se clar. Una olor d’esmorzar de diumenge, de vida, de celebrar.

Descripció de l'olor

Efectes: dolç, agradable.

Descriptors: torrat, cremat, fum, llenya, caramèlic, llevats, fermentat.

Grups mol.leculars: pirazínic, furfurílic.

dijous, 6 de maig de 2010

Carretera de les Costes del Garraf

Cada diumenge d’agost era el mateix: ens oblidàvem del soroll i dels treballadors de les fàbriques i baixàvem al Garraf a passar el dia a la platja.
No era fins que sortíem de l'aigua i notàvem la sorra calenta als peus que se’ns acudia l’inici irreparable del capvespre i la imminent necessitat de la tornada. Desparàvem en veu baixa els banyadors, els entrepans i les estovalles, i ens recollíem els llavis i les pells bullents, les esquenes i les galtes salades.

Baixàvem la lona de l’Hispano Suiza del pare i, absorts, engolíem aire i carretera fins que arribàvem a casa. Respiràvem una olor neumàtica, punyent, que se’ns escolava gola avall i ens mig ennuegava. Una olor que tenia un deix de desfet, de violent, una olor una mica com plastificada. Com d’oli bullent, com de goma cremada. Una olor que, més enllà d’allò absolutament desagradable, ens feia sentir vius i ens retornava, mica en mica, les ganes.

Descripció de l'olor

Efectes: penetrant, desagradable, embolcallant i persistent al contacte i a l'ambient, contaminant.

Descriptors: acrílic, oliós, químic, orgànic, gomós, sulfurós, cresòlic.

Grups mol.leculars: butadiè (gomós), butiltoluè, heptà, hexà, octà (gasolina), cresols, naftalè (quitrà).