divendres, 11 de juny de 2010

Record de la fira

Jo només em veia les sabates noves. Els mitjons liles, els genolls, les rascades, els turmells. Primer, això sí, vaig endevinar les fonts del passeig de la Indústria, però al cap de pocs segons ja només em quedava mirar el terra ple de pol·len i brutícia, els gots de plàstic, els papers. Jo només veia braços peluts, cames primes, pantalons curts, sandàlies, ambulàncies i cotxes de bombers. Culs, cuixes, panxes, faldilles verdes, taules, cadires, llits elàstics, bancs, pedres, castells i aneguets. Patates fregides, al cap de poc xurros i un tros més endavant, crepes.

Jo només em veia les sabates noves i, aixecant els ulls cap al cel, la mà del pare que premia fort la meva i em feia anar a un ritme que era impossible de mantenir gaire estona més. Voleiava una mica, lleugera com una fulla seca, i cada tres passes seves jo en feia deu. Em sentia com una gota d’aigua penjant de la teulada: semblava que havia de caure en qualsevol moment. I jo seguia veient només pallassos, vaixells, pirates, tasses, bruixes. Camells. I gent, sobretot. Sobretot veia molta gent.

Al fons, com al final de la incomodant foscor de qualsevol túnel, hi havia la meva recompensa. Sempre apareixia entre l’olor de les pomes caramelitzades i el seu color vermell precipici, una mica a l’estil Blancaneus. Al fons sempre acabava apareixent la immensitat greixosa del núvol de sucre. La seva olor edulcorada: entre embafosa i dolça, entre divertida i sorprenent. Era l’olor del cotó fluix de maduixa, l’olor del color rosa impossible, aquell tan peculiar que tenen els xiclets.

Va ser aleshores, just en aquest punt tan interessant de la passejada per la fira, que crec que va sonar alguna alarma. Vaig despertar-me una mica, i diria que el got d’aigua que tenia preparat a la tauleta no va tenir gust de res.

Descripció de l'olor

Efectes: dolç, agradable, suau, esponjós.

Descriptors: caramèlic, avainillat, floral, afruitat, amb nuances de cremat.

Grups mol.leculars: furaneòlic.