dijous, 25 de novembre del 2010

La ciutat del cafè

Quan es torna d’una llarga temporada lluny de totes les coses emocionalment abastables, allò més inhòspit comença a casa d’un mateix. El canvi més minúscul et fa sentir vertiginosament estrany dins el teu propi món, i aleshores trontolles. Et fa sentir incòmode, com aquesta tassa buida de damunt la taula, com els espetecs elèctrics del fluorescent de la cuina, com el brunzir d’un mosquit a l’orella, inevitablement invisible i estrident.

He arribat de fosc després de molt de temps, i sembla que el món s’aturi. Torno nerviosa i amb una barreja de pors acumulades a la gola, amb la pell de préssec i els ulls a punt per vessar-se en qualsevol moment. Encenc llums, netejo vidres. Pujo persianes, omplo gerres d’aigua. Obro cortines i em pregunto demàs.

Al balcó encara hi ha la barana de forja rovellada. Les torretes al terra, mig escrostonades. Les rajoles. I, aixecant el cap, el cel. Minúscul. I el carrer, a sota, acabat de mullar. Un tros enllà encara s’hi escolta el soroll enfurismat dels cotxes, encara se sent el baixar líquid i lleuger de l’Onyar. Com qualsevol nit remota de l’estiu més insubstancial que se’m hagi acudit mai, fa una olor tendre i humida. Fa olor d’estiu, de vespre. Fa una olor torrada, diminuta, que es va desprenent, per moments, de la fàbrica de cafè.

És l’olor melosa del sentir-se secretament de nou a casa. Un baf heterogeni que cada vespre ho embolcalla tot de forma dispersa, amarga, seca i persistent. Un alè que envaeix la ciutat i se’ns enganxa a la roba, als dits, a les faroles, als bancs i als turmells. Una olor pausada i tranquil·la. Serena, amb una suau deixadesa innocent.

Com cada vespre, aquí fa l’olor de totes les converses que, de ben segur, em sobrevindran de forma imminent. Fa l’olor del cafè que et beus lentament quan fa estona que se’t tanquen els ulls i saps que no vols adormir-te mai més.

Descripció de l'olor

Efectes: amarg, sec.

Descriptors: torrat, cremat, herba seca afustada, caramèlic.

Grups mol.leculars: piridínic, pirazínic, sulfurós, furfurílic.

No response to “La ciutat del cafè”

Leave a reply