divendres, 21 de maig del 2010

Horts per habitar les perifèries

Al principi, quan hi arribo la llum avorreix: és apagada, tènue. Però al llarg del matí el sol s’evidencia i em va escalfant, a estones, la pell.

Als marges, en comptes de l’olor freda dels tomàquets, s’hi ensumen trossos de fang negre barrejat amb olis bullents, i el verd potent de les fulles de la figuera contrasta amb l’aigua bruta de la sèquia, amb el riu claveguera, amb els sacs de brossa abandonada. En general, però, s’hi respira una olor humida barrejada de terra, de ceba i de ciment.

Darrerament, als matins, quan surto de casa per anar-hi, encara fa una mica de fred. Res comparat amb els calfreds espàsmics que m’agafaven a finals de desembre, però mentre camino encara tremolo durant una estona a sota del jersei.

Sempre puntual, a quarts de nou enfilo les escales del pont que travessa l’autopista i dedico l’estona que dura el trajecte a esquivar els estudiants que fan tard a classe. Esquivo les bicicletes i les bosses de plàstic. Caminar pel pont com penjar, fràgil, d’un fil ingràvid. Saccejats per les envestides impetuoses de l’últim vent de l’hivern.

Mentrestant, a la carretera, només el soroll circular dels motors. I els cotxes passant a bafarades, com si algú obrís la finestra d’una revolada, amb un cop d’aire sec. A la meitat ja comencen les males herbes i, després, el rodolar hiperbòlic del riu.

Al costat del Ripoll és on hi ha les nostres engrunes de terra, plenes de matins, d’albergínies. D’oblit. Aquí és on s’ubica el meu particular exili d’introspecció ineludible, la meva piscina de sorra, el meu gran desert. És com un parèntesis de la vida escombraria, és un espai vulnerable que regenera vida del no-res. Un buit cerebral de la ciutat que contrasta silenciosament amb la roba estesa, un oasi sec que divergeix de la ostentació consumista dels aparadors de Cerdanyola, que s’obvia amb les antenes parabòliques i les xemeneies de Ripollet.

Descripció de l'olor

Efectes: humit, fresc, mineral.

Descriptors: verd, vegetal, herbàci, terròs, argilòs, orgànic.

Grups mol.leculars: hexílic, hexenol, galbanum.

No response to “Horts per habitar les perifèries”

Leave a reply